fitxes tècniques:
LA DANSA:
FITXA TÈCNICA:
Nom de la obra: La dansa
Autor: Henry Matisse
Cronologia: 1910
Tipologia: oli sobre llenç, pintura
Estil: fauvisme
Tematica: Dansa
Localització: NY, museu d'art modern
descripció formal i significat
L'obra mesura 260 cm d'alt per 389 cm d'ample es horitzontal i rectangular, esta pintada a l'oli sobre llenç.
Es veuen cinc persones, ballant en cercle agafades de la mà sense cap peça de roba. Es veu dinamisme en les diferents corbes i contra corbes dels cossos que produeixen una direccionalitat centrífuga.
El fons està dividint en dos plans de colors amb línia ondulada us de a linea corba, el color blau simbolitzant el cel i el verd la terra. Els colors són plans i amb tons calids, es pot observar el contrast pel que fa a figura-fons, per la saturació de les figures.
Significat:
El ball per Matisse personifica el ritme i l'alegria de viure. Aquesta es transmet de forma contagiosa i inconscient. El ball circular aquesta present en l'art des de la més remota antiguitat.
Aquest sentiment que es crea d'unió, protecció, força i de connexió amb un món intern, espiritual i màgic, està relacionat en aquestes primeres representacions amb la idea de grup. Henri Matisse aquesta realment fascinat amb el concepte de l'art primitiu. En el seu quadre podem observar com una escena tan simple posseeix un moviment extraordinari
Casa Rietveld-Schröder
Fitxa tecnica
Edifici: Casa Rietveld-Schröder
Autor: Gerrit Rietveld
Cronologia: 1924
Tipologia: Habitatge modern
Material: Acer, maó i vidre
Estil: neoplasticista
Localització: Utrecht, Holanda
Descripció formal:
Dissenyada per Gerrit Rietveld per la senyora Truus Schröder en 1924, qui li encarrega projectar i construir una casa als afores d'Utrecht. A l'igual que Rietveld, el client va tenir una gran influència en el resultat.
La Casa Rietveld-Schröder va ser el primer manifest arquitectònic de el grup De Stijl, universalment reconeguda com una de les primeres construccions realment modernistes al món. La Sra. Schröder va viure fins a la seva mort el 1985. Posteriorment va ser restaurada per Bertus Mulder i reconvertida en museu, és una icona de el moviment modern en arquitectura i una destacada expressió de el geni creador humà en tota la seva puresa d'idees i conceptes desenvolupats per el moviment De Stijl.
analisi i significat:
L'aspecte més notable de la casa Rietveld-Schröder és la independència visual de les seves parts, aconseguida per la separació física dels plànols, l'ús dels plànols lliures i la modulació dels plans horitzontals i verticals i la utilització del color, que accentua i determina la identitat de cada part.
Construïda en acer, maó i vidre, és una composició asimètrica de plans horitzontals i verticals que aconsegueix a el mateix temps l'ideal de les relacions equilibrades i pures preconitzades per Mondrian i dos dels objectius fonamentals de l'arquitectura moderna: la planta lliure i la separació formal entre estructura i tancaments.
Rietveld va intentar aconseguir la continuïtat espacial en la seva arquitectura permetent que els espais es comuniquessin entre si i amb l'espai infinit que envolta l'edifici. De la mateixa manera que els components de la seva mobiliari són formes planes i senzilles, sense perfils elaborats, els elements amb els que construeix la seva arquitectura tenen un caràcter geomètric. La casa Rietveld-Schröder és, sobretot, una composició de plans i línies purs.
Escola Bauhaus Dessau
Fixa tecina
Edifici: Escola Bauhaus Dessau
Autor: Walter Gropius
Cronologia: 1925-1926
Tipologia: Escola
Material: Formigó armat, acer laminat, el vidre pla en grans dimensions...
Estil: Funcionalista
Localització: Dessau, Alemania
Descripcio formal i significat
A l'edifici de la Bauhaus es visualitzen característiques de el moviment racionalista: volums articulats de manera racional, ús innovador dels nous materials i una interrelació entre l'interior i l'exterior.
L'edifici es va distribuir, tenint en compte la seva funció, en tres blocs interconnectats per un pont que allibera la circulació de vianants urbana i també contenia algunes oficines administratives i el taller privat de Gropius. A la planta es visualitza la posició asimètrica de les ales, el que en alçada el transformava en un edifici en perspectiva on no hi havia una vista central.
El bloc amb funció educativa es trobava a la part nord, contenint laboratoris d'assaig i tallers, el menjador d'estudiants, la cuina i l'aula magna. Aquesta última te una sala i un escenari separat per mitjà de tres portes plegables de l'menjador universitari, el que convertia a tota la secció en un gran espai. El bloc de departaments és el volum més compacte només interromput pels balcons en voladís i les seves finestres. El tercer bloc corresponia a funcions administratives.
L'edifici en el seu conjunt no té una façana principal i ha de ser recorregut. Cada façana respon a la seva funció; en el bloc d'aules seva façana està formada per finestres corregudes horitzontals en canvi el bloc de departaments conté finestres individuals prioritzant la privacitat.
Totes les seves finestres són d'acer i amb vidre simple de color gris fosc perquè des de certa distància no es reconeguessin els marcs. Les escales i els passadissos tenien pisos magnesianos, les oficines linòleum en diferents colors i les parets arrebossat de calç.
Torre vermella a Halle
Fitxa tècnica
Obra: Torre vermella a Halle
Autor: Kirchner Ernst Ludwig
Cronologia: 1914
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 120 x 90,5
Estil: Expressionista
Localització: Museo Folkwang
analisi formal i significat:
En aquesta obra es veu una ciutat. El centre de l'obra és la torre negre, tots els edificis trobem finestres i veiem perspectiva en tot el conjunt. Els colors són de gama freda, predomina sobretot el blau, vermell i els núvols en segon pla de color lila. Els teulats són negres tots.
Després de la dissolució del Pont, el 1913, Kirchner comença a pintar gairebé exclusivament escenes dels carrers de Berlín i el 1931 escriu: "La llum moderna de les ciutats, el moviment al carrer; aquests són els meus estímuls. Una nova bellesa cobreix la terra ... l'observació de el moviment excita la meva pulsió vital, font de creació ".
Durant un dels seus bons períodes anímics va pintar La torre vermella a Halle, quadre en què apareix un campanar de el gòtic tardà, situat sobre una base de maó vermell neogòtic. La solitària plaça, completament envoltada d'edificis, es veu des de dalt, quedant paral·lela a mapa de la el quadre. En aquest marc, la torre s'alça com si sortís d'un embut. Per subratllar el seu caràcter imponent, Kirchner empra a la torre una escala de colors diferent a la del seu entorn. Darrere s'alcen cúmuls color violeta. El vermell agressiu de la base, les vies de circulació i el tramvia trenquen la fredor de el blau, que defineix l'entorn, encara que així i el fred colorit domina i expressa el sentiment d'aïllament i solitud de l'artista.
Les senyoretes d'Avinyó
Fitxa tècnica
Obra: Les senyoretes d'Avinyó
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1907
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 243,9 cm x 233,7 cm
Estil: Cubista
Tema: Escena al prostíbul del carrer Avinyó
Localització: MoMA, Nueva York
analisi formal i significat
En aquesta obra podem observar a cinc figures femenines que, pel títol, podem identificar com cinc prostitutes d'un bordell situat en aquest carrer de Barcelona. Les figures femenines, totes nues, s'organitzen en vertical, sent les dues figures centrals , s'observa l'anatomia femenina a una forma més esquemàtica i,
Els colors estan aplicats de forma plana i renunciant als principis d'il·luminació, ombres i volum tradicionals en la pintura. La figura situada a l'esquerra de l'espectador, corrent una cortina de color vermell, apareix amb el rostre de perfil i el seu color més fosc que les altres figures potser faci al·lusió a diferències de tipus racial entre les diferents prostitutes. Igualment, les formes del seu cos queden simplificades al màxim a formes geomètriques planes. D'altra banda, en l'extrem lateral dret del quadre, apareixen dues dones, una de peu i una altra asseguda, que són les que presenten un tractament més apartat de la pintura convencional. Els seus rostres apareixen deformats, guardant semblança amb màscares africanes, com si el pintor volgues amb això destacar la naturalesa "salvatge" i indomable de les noies. Les cinc figures ocupen el conjunt de la tela, en un espai pla, mancat de perspectiva. Podem apreciar dues zones diferenciades pel color, l'espai vermellós de l'esquerra, i el blavós del centre i costat dret de la composició. A la part inferior apareix una natura morta format per un tros de síndria, un raïm i unes peres formes geomètriques.
Aquesta obra ha estat considerada en moltes ocasions com el "tret de sortida" del nou estil cubista, un estil del qual Picasso, juntament amb el pintor Braque, en van ser precursors i que suposava un nou acostament a la pintura en el qual les lleis de la perspectiva es veien alterades i les formes dels objectes quedaven reduïdes a formes geomètriques planes en un intent de captació més intel·lectual i menys emocional de la realitat.
Nena corrent al balcó
Fitxa tècnica
Obra: Nena corrent al balcó
Autor: Balla Giacomo
Cronologia: 1912
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 128 cm x 128 cm
Estil: Futurista
Localització: Galeria de arte moderno en Milán
analisi i significat
L'artista va utilitzar només punts de pintura per fer formes humanes, concretament 7 dones caminant.
Els colors que s'utilitzen són el marró,negre, verd,vermell, blau, groc, carn, taronja.
El fons està format per rectangles petits de color groc que coincideix molt bé amb el color del full.
Uns mesos abans de pintar aquest quadre, Boccioni havia signat el "Manifest dels pintors futuristes" de Febrer de 1910 i "El Manifest tècnic d'Abril de 1910. En aquest document, que desenvolupa les idees més àmpliament que el Manifest de Febrer, els futuristes diuen que tot es troba en moviment, i en constant canvi. Totes les figures apareixen i desapareixen en la realitat mentre que a la nostra retina es mantenen. Els futuristes no creuen que l'home sigui el centre de l'Univers. el mal de l'home és tan interessant com una bombeta elèctrica que funciona, pateix i plora. La musicalitat de les línies i dels plegats dels vestits moderns tenen un sentit simbòlic tan fort com el nu pels pintors antics.
Composició II
Obra: Composició II
Autor: Piet Mondrian
Cronologia: 1920
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 59,5 x 59,5 cm
Estil: Neoplasticistes holandes
Localització: Gemeentemuseum, La Haya, Països Baixos
analisi formal i significat
Composició II, en vermell, blau i groc és una pintura a l'oli sobre tela. Consisteix en una composició abstracta, formada per diversos rectangles separats per línies negres horitzontals i verticals. Dues terceres parts del quadre, a dalt a la dreta, són ocupades per un quadrat vermell. La cantonada inferior esquerra conté un rectagle blau, i la cantonada inferior dreta un de groc, més petit que els anteriors. Els altres rectangles són blancs.
La tècnica utilitzada és prou complexaː Piet Mondrian feia un esbós de l'obra amb carbó, després hi enganxava trossos de paper pintat; afegia tires de cintes adhesiva, pintra i una mica més de carbó. Finalment reemplaçava tots els elements per pintura.
L'escala de l'evasió
Fitxa tècnica
Obra: L'escala de l'evasió
Autor: Joan Miró
Cronologia: 1940
Tècnica: Guaix, aquarel·la i tinta damunt de paper
Mides: 40 x 47,6
Estil: Surrealista
Localització: The Museum of Modern Art, Nueva York
Analisi i significat:
No hi ha significat concret ja que representa somnis o idees al ser surrealista, veiem figures diferents com rectangles, cercles, i altres formes abstractes. Utilitza colors bàsics com el negre, blanc , vermell i blau. El fons es gris amb pinzellades grogues.
Encabezado 2
Fitxa tècnica
Obra: Tumbona
Autor: Francis Jourdain
Cronologia: 1928
Material: Roure i vímet
Mides: 78 cm x 69,5 cm x 97 cm
Estil: Art déco
Localització: França
descripcio formal i significat:
Aquesta peça va ser atribuïda gràcies a documents d'arxiu, com catàlegs vintage, documents de disseny o altres fonts literàries, Aquesta peça és un disseny reconegut i documentat en la literatura general de disseny
Estil Art Déco, Clàssics de el disseny
Jourdain va començar a dissenyar mobles, seguint els ensenyaments d'Adolf Loos (1847-1933). Va obrir els Ateliers Modernes en 1912, una petita fàbrica de mobles. Va dissenyar mobles de fusta modular per a la classe treballadora, la publicitat al diari socialista L'Humanité. Amb el seu sistema d'emmagatzematge de mobles i construït en ell va ser capaç de fer petites àrees apareixen àmplies.
La massacre de Corea
Fitxa tècnica
Obra: La massacre de Corea
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1951
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Musée Picasso, Paris
ANALISI I SIGNIFICAT
Presenta una desolació general, amb les ruïnes a el fons. Les ruïnes són un record d'Hiroshima. Tracten de transmetre que els Estats Units són els únics responsables de la guerra de Corea. El riu és una frontera que separa les dues Corees, els civils dels soldats i a les víctimes dels seus botxins. Un contrast més gran entre els dos grups és visible. Els civils estan nus, dibuixats amb formes rodones i línies corbes (dones i nens només) en total oposició amb els homes, rostres ocults, línies rectes i trencadisses, evocant la destrucció, la violència, l'agressivitat, etc. Aquest contrast mostra la diferència entre els homes i les màquines.
Una de les intencions de Picasso va ser la crítica a el poder a Occident, per una deshumanització desitjada. Aquest quadre considerat propagandistico, va ser mal vist pel Partit Comunista Francès que hauria preferit un quadre més simple
Cadira Wassily o Model B3
Fitxa tècnica
Obra: Cadira Wassily o Model B3
Autor: Marcel Breuer
Cronologia: 1925
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Bauhaus
DESCRIPCIO FORMAL I SIGNIFIcAt
Aquesta cadira és una fita en l'ús de materials en el disseny i fabricació de mobiliari. Breuer solia desplaçar-se al seu treball en bicicleta i en un d'aquests desplaçaments es va adonar que si l'acer tubular, un material lleuger i resistent, podia ser doblat i per fabricar manillars de bicicleta, també podria ser-ho per a la fabricació de mobiliari. I així van néixer els primers esbossos d'aquesta cadira, la B3.
va dibuixar i va modelar l'elegant i intemporal perfil d'aquesta peça, el resultat sembla l'esquelet d'un sofà tipus Chester a què se li hagin tret els coixins i el farcit, i no obstant això, tan còmoda com aquests butaques. El revolucionari ús de l'acer en la seva fabricació, canviaria la forma d'entendre i fabricar mobiliari des de llavors.
El cuirassat Potemkin
Fitxa Tècnica
Títol: El cuirassat Potemkin
Director: Sergei Eisenstein
Cronologia: 1925
Durada: 77 minuts
Tipologia: Film
Gènere: Drama Històric/Bèl·lic
Guió: Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein
Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman
analisi i significat:
Basada en fets reals ocorreguts el 1905, narra com la tripulació de l'cuirassat Príncep Potemkin de Tàurida es cansen de el tractament vexatori i injust dels oficials. El detonant de la situació és la carn podrida que aquests volen que els mariners es mengin. Amb aquest motí comença la reguera revolucionari per Odessa i tot Rússia.
La pel·lícula, dividida en 5 parts, és muda i està explicada mitjançant cartolines que van intercalant. Seria absurd valorar el contingut de l'missatge d' 'El cuirassat Potemkin' perquè no hi ha res que ho justifiqui, és propaganda pura i dura, igual que la que han fet tots els règims totalitaris durant el passat segle. Però si bé això és així, la seva principal virtut no resideix en el fons, sinó en la forma: 'El cuirassat Potemkin' és un prodigi de la tècnica i de el muntatge, va crear escola.
Mort d'un milicià
Fitxa tècnica
Títol: Mort d'un milicià
Autor: Robert Capa
Cronologia: 1936
Tipologia: Fotografia
Tema: Fotoperiodisme i de guerra
analisi i significat:
El tipus d’enquadrament que té la imatge, on es pot observar que té un format horitzontal, ja que es pot veure bona part del paisatge al seu voltant, i el pla que es troba en la fotografia, és un pla mig llarg, ja que el milicià es pot veure fins als genolls i com cau d’esquenes.
La composició de la imatge, amb un centre d’interès que es troba en el milicià que és el protagonista principal de la fotografia, on l’autor, Robert Capa, vol que se centrin totes les mirades en ell i que s’observi la manera en què cau i com va vestit.
Les línies dominants que s’observen en la fotografia són varies, es pot observar una línia dominant que fa aquest petit turó, la qual és torba a l'alçada dels genolls d’aquest milicià, i també amb les muntanyes o serralades que es troben al fons de la imatge, on van a parar de manera horitzontal, també als genolls d’aquest milicià.
Mandrake el Mag
Fitxa tècnica
Títol: Mandrake el Mag
Autor: Lee Falk i Phil Davis
Cronologia: 1989
Tipologia: Impressió
Mesures: 28,00 x 21,50
Tema: Fantastic
ANALISIS I SIGNIFICAT:
Els protagonsites es submergeixen en les històries surrealistes on no se sap mai si la imaginació la posa Mandrake o els personatges entre ridículs i amenaçadors que es creuen en el seu camí. Aquestes històries són base de molt del que en el camp dels còmics vindria després: ja treuen el cap els plats voladors, els hombresplanta de Venus, se'ns mostra una Disneyland de el mal que preludia a la seva manera el món trasbalsat d'Arcade en els X- Men de l'llunyà futur, i es preludia a Steve Ditko en aquesta divertida aventura de el robatori misteriós en els grans magatzems.
En concret, aquest recull inclou pàgines publicades originalment en els dominicals (Sunday pages) durant els anys 1949 a 1953. Dolmen ens ofereix una versió en blanc i negre d'aquestes històries
- ANTONIO SAURA - BRIGITTE BARDOT -
Tema: Com és habitual en el pintor ens trobem amb un tema real encara que fortament deformat. Si comparem el títol amb el representat ens resulta xocant, més quan Briggitte Bardot va ser considerada en els 60 com un mite de l'erotisme i la bellesa. Aquest fort contrast és buscat per l'autor que sempre busca el costat més punyent i terrible de la realitat.
En realitat es tractaria d'un retrat realitzat com a excusa per expressar una forta angoixa vital. La semblança és completament inexistent, ja que es busca, abans de res, l'expressió.
Tècnica: Pintura acrílica sobre llenç.
La composició: Sobre un conjunt de línies i grans taques negres a la part baixa, que funciona com un pedestal, el coll i el cap creen una forta diagonal que s'acosta cap a l'espectador.
La línia és de gran importància. Per complet allunyat a un dibuix acadèmic o correcte, es busca l'expressió a través de violents brochazos que són la petjada d'un enorme treball i tensió realitzada sobre el llenç.
El color predominant és el negre, els grisos i blancs bruts amb petits traços en vermells. Aquesta paleta bruta busca l'expressió de l'angoixa del pintor.
- MARK ROTHKO - BLAU I GRIS -
-
Títol original: Untitled (Black on Grey)
-
Museu National Gallery, Washington D.C. (Estats Units)
-
Tècnica: Acrílic (203.3 × 175.5 cm.)
Anàlisi tècnica:
Descripció: El quadre destaca la presència del color blau grisos en la part inferior de el quadre, i negre a la superior.
Són ombres i llums que creen un paisatge -interior en aquest cas-, una representació pictòrica de la desolació amb aquesta línia d'horitzó lliscant d'una vora a l'altre de la pintura, aquesta separació que transmet una fosca tensió, una sensació de bellesa mòrbida,
Anàlisi simbòlic:
El mateix Mark Rothko ens explica el perquè d'aquest tipus d'obres: "el meu art és abstracte, viu i respira", encara que de la mateixa manera afirmava que, davant les seves obres "callar és bastant encertat". Fa refencia l'autor, amb les dues idees, a la necessitat que sigui el mateix espectador el que construeixi la significació de l'obra. Per això el quadre és una cosa viva, perquè no deixarà insensible a l'espectador, el qual s'identificarà amb l'obra o la rebutjarà, com ens passa amb la música. Per això mateix, el quadre no té una explicació objectiva, dependrà en cada cas de l'observador que ho contempli.
- DAVID HOCKNEY - EL GRAN CAPBUSSÓ -
David Hockney, un dels referents de el Pop Art, es va traslladar a Califòrnia des de la seva Anglaterra natal atret per l'ambient liberal i el bon clima. En aquesta terra promesa havia molta menys homofòbia (en U. K. l'homosexualitat era il·legal) i el sol brillava estiu i hivern.
Un cop assentat en Estats Units, Hockney es va obsessionar amb crear quadres de piscines, entre ells obres com "The Splash", "A Little Splash" o aquest "A Bigger Splash" de 1967.
En aquest quadre no apareix cap figura humana. Suposem que algú s'acaba de tirar a l'aigua des del trampolí per l'aigua que està esquitxant, però no se sap també es creu que per això també el quadre crea certa inquietud que provoca el quadre sobre tanta tranquil·litat de l'escena.
El quadre s'apropa a l'abstracció. Els colors són totalment plans i amb algunes ombres i reflexos per insinuar figuració. Hockney va treballar l'acrílic amb corró i pinzell per aconseguir aquests acabats, donant-li el protagonisme a l'aigua elevant-se, que recorda inevitablement a l'expressionisme abstracte, moviment contra el qual va sorgir el Pop.
El contrast entre la immediatesa de l'capbussada i la quietud de la resta de l'escena és el que buscava l'artista, que segons diuen va néixer amb sinestèsia, veient colors en resposta a estímuls musicals.
BONJOUR MONSIEUR COURBET DE COURBET -
- La trobada és un quadre de pintor realista francès Gustave Courbet.
- realitzat a l'oli sobre llenç.
- Mesura 129 cm d'alt per 149 cm d'ample.
- Va ser pintat en 1854 trobant-se actualment en el Museu Fabre.
Aquesta pintura és tradicionalment interpretada com un quadre en el qual Courbet es retrata a si mateix mentre viatjava a Montpeller sent saludat per la seva mecenes Alfred Buyas, el seu servent Cales i el seu gos Breton.
Està basat en la figura del Jueu Errant i va ser exposat per primera vegada a l'Exposició Universal de París de 1855 on els crítics d'art el van ridiculitzar cridant "Bonjour, Monsieur Courbet" (en espanyol Bon dia, senyor Courbet). Bruyas no no ho va exhibir una altra fins que el va donar a el Museu Fabre en 1868.
- CARMEN BASTIAN - MARIÀ FORTUNY -
Carmen Bastián era una gitana de 15 anys a la qual Fortuny va conèixer en el Barranc de la Guineu de Granada, quedant encantat amb la seva bellesa, Es rumorejava que Carmen va ser l'amant de Fortuny, Carmen es va suïcidar.
En aquesta taula la model apareix estirada en un sofà de fusta, aixecant els seus vestits per deixar-nos veure el seu sexe, carregant d'erotisme aquest retrat personal on el mestre exhibeix un encertat dibuix i una pinzellada minuciosa malgrat la seva rapidesa, captant alguns detalls de l'vestit i especialment el gest alegre de la model. La llum destaca en tota l'escena ressaltant les clares tonalitats de la pell de Carmen i la porta.
contrast amb algunes parts de la superfície que queden sense cobrir, alguna cosa característic en la pintura d'un català.
- OLYMPIA - D’ÉDOUARD MANET -
-A l'escena es veu una dona nua que mira als espectadors.
És contrastada pel fons fosc ressaltant així l'atmosfera d'íntima sensualitat. En segon pla es veu una dona negra portant un ram de flors sobre el fons fosc, que contrasta amb els tons clars de la seva vestimenta oriental.
destaca el contrast de colors, la il·luminació que utilitza Manet en l'obra és semblant a la de El berenar campestre.
Les persones estan disposades al quadre triangularment, l’equilibri de l’obra està en la diagonal de la cantonada superior esquerra fins a la cantonada inferior dreta; la diagonal crea una harmonia entre la part inferior i la superior.
Manet era massa realista, i el mateix títol Olympia era el nom donat a les prostitutes a les novel·les de l'època- no deixava dubtes sobre la professió de la dona. A més, darrere una serventa sosté un ram de flors, el regal que els clients oferien a les prostitutes d'elevada categoria.
- LA PLAYA DE VALENCIA, LUZ MATINAL - JOAQUIN SOROLLA -
- JOAN BUSQUETS - " Silla del oratorio Cendoya" (1905) -
Art Modern
Mobiliari
1905
70,5 x 60 x 60 cm
Donació de la família Cendoya, a l'any 1973
Procediment de l’habitatge d’Antonio Domingo Martínez i Josefa Torres Gener, passeig de Gràcia, 53, Barcelona.
Fusta i tapiceria de terciòfol
Segle: XX
- ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR -
L'església de l'Sagrat Cor és una església modernista del nucli de Vistabella al terme municipal de la Secuita, a Tarragonès, adscrita a l'Arquebisbat de Tarragona i situada a la plaça conformada per la confluència de carrer Major i carrer Joan XXIII.
Va ser Projectat i construïda com una única nau de planta quadrada centrada en l'eix diagonal est-oest on s'ubica a un extrem l'altar i en l'altre, el porxo d'entrada.
Els murs són de maçoneria de pedra coberta amb volta catalana suportada per una creueria de dos arcs parabòlics de maó que és recolzen en els murs exteriors.
- INSTITUT PERE MATA - LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER -
Tipus: Edifici
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner
Creació1900
Construcció : XIX (1897-1912)
Els edificis han estat construïts amb façanes d'obra vista sobre un sòcol de pedra. Les cobertes són majoritàriament a doble vessant amb teules àrabs. Els emmarcats de portes i finestres són de pedra calcària i s'usen aplicacions de ceràmica esmaltada blanca i blava per decorar les façanes.
Alguns detalls indiquen que des del començament es va tenir present la qualitat de vida dels interns: per exemple, el mur que encercla el recinte es construí ensorrat en una fossa perquè no impedís la visió del paisatge dels jardins, però garantint l'aïllament dels malalts.
- L’EDAT MADURA - CAMILLE CLAUDEL -
L'edat madura, també coneguda com El destí, o El camí de la vida, o la fatalitat, o l'Age Mur o La Destinée, és un grup escultòric fet en bronze de l'artista francesa Camille Claudel. Aquesta obra s'exposa al Museu Rodin de París des de 1952, any en què Paul Claudel la donara i al Museu de Orsay.
és un grup en guix que pot datar entre 1894 i 1895 gràcies a una carta enviada per Camille Claudel al seu germà Paul al desembre de 1893 en la qual l'artista fa referència a l'obra com El grup de tres. En aquesta mateixa carta, l'escultora esmenta la seva idea d'introduir un arbre inclinat al grup per expressar amb més intensitat la idea central de la destinació.
- L’ÀNGEL EXTERMINADOR - JOSEP LLIMONA -
L'àngel exterminador, también Conegut com a àngel guardià, és una escultura de Josep Llimona d'estil modernista, de 1895.
Es va fer sobre les Ruïnes d'un antic cementiri que és va construir sobre els restes d'una antiga església del segle XV a Comillas, municipi de Cantàbria (Espanya).
Representa al personatge "Abadon" .
- TARDA DE DIUMENGE A L’ILLA DE LA GRANDE JATTE -
Tarda de diumenge a l'Illa de la Gran Jatte és un quadre de pintor neoimpressionista francès Georges Seurat, puntillisme considerat per molts una de les pintures més rellevants de l'Segle XIX.
Seurat va passar dos anys pintant el quadre, concentrant-se escrupolosament en el paisatge del parc. Va posar especial cura en l'ús del color, llum i formes.
La composició d'aquesta pintura és asimètrica, ja que situa de manera desigual els elements als dos costats de l'eix divisori central, sense perdre la unitat. La seva composició també és estàtica, perquè s'accentua la sensació de calma o quietud. Això es deu al fet que el quadre està construït sobre horitzontals i verticals. A més, també és profunda, ja que s'hi utilitza una perspectiva cònica, creant així un espai profund i ben delimitat.
El punt de fuga d'aquest quadre es troba en l'horitzó, entre els arbres.
- AREAREA - PAUL GAUGUIN -
Arearea és una obra expressionista pintada paper francès Paul Gauguin, el 1892, durant su estada a Tahití. També és Coneix informalment com El gos vermell. És conserva a al Museu d'Orsay,París. A més de la funció decorativa es tracta d'activar els sentits amb les formes i colors
Aspectes formals:
La intensitat lluminosa dels colors, destacada encara més per l'absència d'ombres, fa que es destaqui per igual a les persones, el gos o la vegetació. Això reforça la sensació de naturalitat, d'integració d'home i natura.
L'obra es caracteritza pels colors càlids característics, tonalitats grogues, vermelles i taronges. Encara que es combinen amb alguns colors freds, com en el cabell o la vegetació verda del fons.
En l'obra es combina la línia de traç continu i la línia que no està dibuixada expressament, sinó que apareix per la intersecció de dos superfícies de tonalitats diferents. Sense perspectiva.
-3 DE MAIG - GOYA-
La composició s’articula en dos grups: els de les víctimes (esquerra) i el dels soldats (dreta) que els estan afusellant.
El quadre presenta una sensació d’espai profund tridimensional aconseguit principalment mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria (dissolució de les formes).
Aquesta obra presenta un marcat dinamisme que te com a principal objectiu a accentuar el dramatisme del tema representat Mitjançat l’ús de contrastos de llum: zones molt il·luminades i d’altres en penombra. Aquest dinamisme s’aconsegueix: L’ús de contrastos de color: Colors càlids i colors freds. Contrastos entre línies horitzontals i línies verticals També mitjançant l’ús de dues diagonals molt marcades que trenquen l’horitzontalitat dels fusells i de l'horitzó. Contrast entre els cossos caiguts dels morts i els dels que estan a punt de ser executats.
Oli sobre tela Museu del Padro (Madrid) Gran format. (2,66 x 3,45 m.)
En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línia. Tot i que Goya ressegueix les figures en negre, defuig l’academicisme. Cares i cossos estan deformats. (Fuig del model escultòric propi del neoclassicisme).
La llum és un element clau del quadre: L’únic focus lumínic està situat al terra davant l’escamot francès i il·lumina amb força el grup d’espanyols ajusticiats i deixa en penombra al grup de soldats.
LA MAJA VESTIDA - GOYA
La maca vestida és una de les obres més conegudes de l'pintor espanyol Francisco de Goya. Està realitzada en oli sobre llenç, mesura 95 cm d'alt i 188 cm d'ample, i va ser pintada entre 1800 i 1808. Es troba en el Museu de El Prado, Madrid, Espanya, des de 1.901,1 després d'un llarg període en la Reial Acadèmia de San Fernando.
El vestit blanc d'aquesta maca porta a la cintura una lazada rosa. Una altra nota de color de el quadre la posa la jaqueta curta curta, de mànigues ataronjades amb els punys rematats amb encaix negre. Porta sabates daurades de mida petita.
Goya la va pintar amb pinzellades soltes, pastoses i molt lliures, a diferència de la Maja nua, en què el pintor és més acurat en el tractament de les carnadures i ombrejats. La figura de la maca està banyada amb una llum que destaca les diferents textures.
Es retrata la mateixa dona recolzada en un jaç i mirant directament a l'observador. No se sap amb certesa qui és la retratada. Es va apuntar la possibilitat que es tractés de la tretzena duquessa d'Alba, Maria del Pilar Teresa Cayetana de Silva i Álvarez de Toledo, amiga de Goya. No obstant això, atès que el primer propietari va ser Godoy, s'ha considerat més probable que la model directament retratada hagi estat la llavors amant i després esposa de l'propi Godoy, Pepita Tudó.
LA BARCA DE DANTE -DELACROIX
La barca de Dante (en francès, La Barque de Dante o Dante et Virgile aux enfers) és una de les primeres pintures del romàntic francès Eugène Delacroix, i la que el va donar a conèixer. La pintura mostra personatges de l'Infern (La Divina Comèdia), de Dante Alighieri.
Va ser exposat al Saló anual de l'Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França a París, fet que va marcar l'entrada oficial de Delacroix entre els pintors. Malgrat que va ser un quadre subjecte a crítiques a la seva època, l'Estat francès el va comprar de seguida, i el llavors jove Adolphe Thiers va esdevenir ràpidament un fervent defensor de l'obra del pintor.
Thiers va dir en veure el quadre: "El Sr. Delacroix ha rebut el geni". Actualment està exposat al Museu del Louvre.
LA MASSACRE -QUIÓS DE DELACROIX
La matança de Quios (en francès, Scène donis massacres de Scio) és un quadre d'Eugène Delacroix, conservat al Museu de Louvre de París, França. Es tracta d'un oli sobre llenç que mesura 417 cm d'alt per 354 cm d'ample. Data de l'any 1824.
Aquest quadre representa la massacre de Quios, un episodi de la guerra d'independència dels grecs contra els otomans ocorregut aquest mateix any: la matança de 20.000 habitants de les illes gregues, i la submissió a l'esclavitud de les dones i els nens supervivientes.
A l'sembla aquesta guerra de Grècia li semblava un tema amb el qual aconseguir el seu propòsit artístic, com assenyala en una carta a un amic de 1821
El quadre presenta tres piles de persones. D'esquerra a dreta, es veuen expressions de por i frustració. Els cossos, mig despullats i tirats, reflecteixen la derrota dels grecs.
A l'esquerra hi ha una parella. Es pot veure la sang que recorre el cos de l'home. A la seva dreta, es troba la figura d'una dona vella, que mira cap a fora de el quadre amb expressió d'horror. La seva presència reforça el patetisme de la escena.
Darrere d'ella, a la dreta, es veu a un oficial turc portant-se a una dona nua, el que emfatitza la crueltat de la masacre.
Destaca en el llenç l'absència d'un heroi. La massa dels habitants són els protagonistes, els que resulten heroics, sofrint tots ells la guerra.
