REALISME:
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.
Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l‘art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura..
Característiques generals
- Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món
de la fantasia i dels somnis.
- Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible,
sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura
humanitzada.
- Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una
critica social.
- Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848)
La industrialització de temes socials provoca l’aparició del proletariat que pateix l gent humil, la seva conseqüències del capitalisme. feina, la vida a l’aire Jornades extenuants, treball lliure (platja, picnic), la de dones i infants, pèssimes ciutat (carrers, cafès, condicions d’habitacle... balls), els paisatges, són la temàtica preferida. Prenen força les doctrines Realisme de MARX i ENGELS.
L'Impressionisme:
L'Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot, de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme . Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses.
L'impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes dècades del segle XIX. Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica.
Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de Constable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps. Monet Sisley
Característiques:
-Teoria dels colors : de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreuil (colors primaris i complementaris).
- L'associació de dos colors primaris dona com a resultat el
complementari del tercer color primari. La fusió no es fa al pinzell sinó
a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris.
-La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreuil, els colors difonen
una orla del cromatisme complementari.
- Plasmació de la llum : Els objectes només es veuen en la mesura que
la llum hi incideix, al revés de Newton, el pintor recompon els colors
per crear sensació lluminosa.
-Aparences successives : Pintaren repetidament el mateix tema,
canviant els matisos d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira...
Coloració de les ombres : aquestes deixen de ser fosques i es
redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries.
-Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre el color.
-Pinzellada solta : feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment.
-Sortida a l’aire lliure : van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.
academicisme:
L'art acadèmic o academicisme és un estil artístic d'un esperit formalista produït
sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art
influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.
Aquesta influència es nota en moviments com el neoclassicisme i romanticisme,
i l'art que és prolongació d'aquests dos moviments, l'intent per a sintetitzar ambdós
estils i que es reflecteix millor per les pintures de William-Adolphe Bouguereau,
Thomas Couture, i Hans Makart.
En aquest context és sovint anomenat academisme, academicisme, art pompier i
eclecticisme, i algunes vegades associat amb l'historicisme i el sincretisme.
simbolisme:
El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del segle xix, d'origen
francès i belga, en la poesia i altres arts.
El simbolisme francès va ser en part una reacció contra el naturalisme i el realisme,
uns moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat.
Aquests moviments van provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació
i els somnis; el camí vers el simbolisme va començar arran d'aquesta reacció.
Alguns escriptors, com ara Joris-Karl Huysmans, van començar amb l'estil naturalista
abans de decantar-se pel simbolisme; per a Huysmans, aquest canvi reflectia el seu
incipient interès per la religió i l'espiritualitat.
El Modernisme
va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle xix i al començament del segle xx.
El Modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia).
En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que fa recognoscibles aquests estils com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
Característiques que, en general, permeten reconèixer l'art nouveau decoratiu pròpiament dit són:
-La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural, però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
-L'ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i
alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última,
és molt freqüent l'ús de l'anomenada «línia fuet».
Una derivació d'aquest estil en la dècada del 1920 és el
denominat art déco, que alguns confonen amb l'art nouveau.
-Hi ha també una tendència a l'estilització dels motius,
i és menys freqüent la representació estrictament realista
d'aquests.
-Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals
es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un
aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de
les vestimentes.
-Una actitud que tendeix a la sensualitat i a la complaença
dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'erotisme en
alguns casos.
-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, antic Egipte, la cultura clàssica grecoromana).
-L'aplicació envolupant del motiu, prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o pòsters promocionals o en objectes d'ús quotidià en què l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.
