RESSENYES
FotoColectania:
La movida, Crónica de una agitación
una nova generació que apareix en la transició espanyola, amb idees de revolucionar amb modernitats i crear coses noves amb la música, moda, el cinema, la pintura i fotografia .
A partir de la fotografía reflexen les seves personalitats completament diferents.
L'exposicio era l'obra de quatre fotògrafs d'aquest moviment, que es diferenciaven per el color de fonds ja que cada fotograf tenía el color de la paret diferent a l’ Altre.
Artistes exposats:
Pablo Pérez-Mínguez:
Pablo Pérez-Mínguez Poch va neixer a Madrid el 29 de desembre de 1946 i va morir També a Madrid el 22 de novembre de 2012.
va ser un fotògraf español que va realitzar diverses iniciatives en favor de l'art fotogràfic, com la revista Nueva Lente o la primera escola de fotografia a Espanya, El Photocentro. No obstant això, va ser més conegut per ser retratista de la moguda madrilenya.
Miguel Trillo:
Miguel Trillo és un fotògraf espanyol (nascut a Jimena de la Frontera, Cadis, el 1953, viu a Barcelona) que ha convertit els carrers de moltes ciutats espanyoles en un plató improvisat en què ha anat recollint els corrents musicals i la transformació d'una societat, amb la seva fotografia de colors intensos i mirades frontals.
Ouka Leele:
Ouka Leele sempre va tenir vocació artística. Sent molt petita, els quadres d'El Greco aconseguien emocionarla profundament, fins al punt de fer-la plorar. Aquest magnetisme la va fer plantejar-se seriosament seguir pel camí de les Belles Arts, però finalment va ingressar en una escola de fotografia. No es va conformar amb perseguir només una de les seves dues grans passions, pel que va decidir unir-les i fer d'aquesta fusió seu segell d'identitat.
Alberto García-Alix:
Alberto García-Alix (n. Lleó, 1956) és un fotògraf espanyol. Premi Nacional de Fotografia el 1999, García-Alix va exposar per primera vegada a la Galeria Buades en 1981. És nét d'Antonio García Alix, ministre d'Instrucció Pública durant la Regència de Maria Cristina i germà de Carlos García-Alix, pintor i escriptor, autor de L'honor de les injúries (2007), llargmetratge documental sobre Felip Sandova.
Victor Papanek:
La política del disseny
Victor Papanek Nascut a Viena el 1923, està considerat un dels pioners de el disseny social i ecològic. Després de fugir de la invasió nazi d'Àustria i establir-se a Estats Units, va estudiar a Taliesin amb Frank Lloyd Wright i es va graduar al MIT de Massachusetts. D'aquí va extreure una de les seves més famoses idees: «només una petita part de la nostra responsabilitat com a dissenyadors resideix en l'estètica».
Aquesta exposició tracta sobre la responsabilitat social, moral i ètica que tenen els dissenyadors,També hi ha obres d’altres dissenyadors i dels seus alumnes.
Es dividia en quatre espais :
Connexions creatives: imatges i pel·lícules sobre els principis bàsics de Papanek i la seva època.
.
La vida i l'època de Papanek: Trobem algunes obres de Victor, dels seus estudiants que alguns pretenien explicar i parlar sobre el seu exili a Amèrica i la influència que va tindre a la seva obra.
Hi ha algú normal, aquí?: En les seves obres ell s'interessa per la pobració més vulnerable com els infants, les dones, la gent gran, les persones amb diversitat funcional, la normalitat i les persones dels països del "tercer món" dividides en cubs.
Una visió de conjunt: obres de temes com l'impacte del disseny en la producció, el consum, la comunicació i el medi ambient.
a cada pis havia un tipus de disseny diferent, al primer pis disseny de producte, al segon disseny de moda, al tercer disseny gràfic, còmic.
. Les idees de Papanek traslladades a el segle XXI i el seu impacte durador les trobarem també en els projectes de diversos dissenyadors i artistes internacionals relacionats amb el camp de el disseny crític, social i activista.
FUNDACIÓ MAPFRE I ANTONI TÀPIES
A l'exposició hi havia obres d'artistes com Pierre-August Renoir, Jean-François Millet, i Edgar Degas que s’el reconeix com fundador de l'impressionisme i fotógraf. Eren tots francessos, menys Joseph Stella que ell era un artista italià del corrent artístic futurista i Pablo Picasso que destaquem d’ell el cubisme.
Aquesta exposició consistia en analitzar el lloc del pastel davant de la venerable pintura a l'oli, i com artistes dels segles XIX i XX van recórrer a aixó.
Està composta per 98 obres de 68 artistes.
Antoni Tàpies: certeses sentides
Antoni Tàpies i Puig neix a Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ibídem, i va morir el 6 de febrer de 2012 va ser un pintor, escultor i teòric de l'art català i un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. L'obra de l'artista barceloní gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.
De formació autodidàctica, Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle xx, en el qual es combinen la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la condició humana.
En l’exposició veiem un conjunt d'obres sobre un material tèxtil sintèticque l’havia utilitzat per tapar el terra i que no s’embrutes, i va decidir pintar en l’alfombra del terra i no en paper o llenç normal, també hi havia escultures de bronze i de fang bastant grans.
Vivia un període en què feia referències constants al sufruiment que ell havia passat o estava passant, en les seves obres destaquen sempre uns objectes com per exemple, números com 1,2,3, creus de diferents formas, i objectes que es relacionen amb tristor, problemas.
En Caiguda Lliure
En caiguda lliure” és un mapa polifònic integrat per diferents agències, organismes i narratives contemporànies i estructurat a partir de l’acte de la caiguda.
L'exposició "En caiguda lliure" fa servir la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim: la progressiva desmaterialització de les imatges, de les narratives i dels objectes que servien de puntal fonamental per a la nostra societat va derivar en un sentiment generalitzat d’abisme.L’exposició analitza de manera integrada diferents accions i narratives que estructuren el present i que constitueixen un mapa polifònic de la condició actual.
Comissariada per João Laia, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de comissariat i fa servir l’art com a fòrum des d’on es proposen noves formes de llegir i interactuar amb el món
artistes com:
ÀNGELS RIBÉ, EDUARD ESCOFFET, DARA BIRNBAUM I DAN GRAHAM, RUNA ISLAM, ROSEMARIE TROCKEL, ANDREAS GURSKY, IMAN ISSA, THE OTOLITH GROUP, GEORG BASELITZ, JUNE CRESPO I PEDRO BARATEIRO
son obres creades des de 1969 fins a l’actualitat
