NOUVELLE VAGUE

ESCENA 1 Int. Casa. Pel matí.

 

Rita està fent feines de la casa i el dinar quan sona el timbre. Com ja està gran, va amb tota la tranquilitat a obrir la porta i es troba a una noia ben joveneta, d’uns vint anys, amb un somriure d’orella a orella.

 

NOIA JOVE: Hola, bon dia, és vostè la Rita Puig?--Diu la noia amb curiositat i nerviosisme

RITA: Si, sóc jo. Qui ho demana?

NOIA JOVE: Crec que vostè coneixia a la meva àvia. Vaig trobar unes cartes del 1954 vostres a la seva habitació. 

 

Li ofereix les cartes. Ella les comença a llegir amb una tristor a la cara.

 

RITA: Ets la neta de l’Aurora? Quant de temps… des del 54 que no sé res d’ella…-Diu l’àvia sorpresa.

NOIA JOVE: I això?Que va passar? Vau deixar de ser amigues?

RITA: Bé… és complicat… Ella i jo… diguem que el destí no ho va voler i prou… (Comença a recordar a l’Aurora i l’anyora).

 

ESCENA 2 Int. Casa. Pel matí.

 

En els seus rècords recupera escenes d’ella de jove posant-se les sabates i vestint-se per anar a veure a la seva estimada. Anava vestida amb un vestit llarg i estava molt maca, aquestes imatges es distorsionen a la seva ment amb altres moments que van viure juntes sempre allunyades de la societat. Sempre s’havien de trobar a llocs amagats com per exemple a sota del seu arbre preferit en mig del camp perquè era on podien ser elles mateixes i estimar-se com volien, de debò. 

 

Rita comença a recordar també les cartes que s’enviaven i com anava a deixar-les a la bústia per enviar-les i poder parlar, no tenien altra manera de comunicar-se i a vegades era molt complicat. També s’enrecorda dels moments de perill, com quan havien d’amagar-se. Un dia en estaven de la mà pel carrer amb ganes de mostrar el seu amor impossible quan van veure uns nois amics del germà de la Rita. Van haver d’amagar-se i al final es van quedar tota la tarda allà, de la mà, abraçant-se, rient.

 

ESCENA 3  Exterior estació. Matí. 

 

Aurora i Rita han quedat per carta que es trobarien a l'estació de tren amb les maletes preparades per fugar-se al primer destí llunyà a on arribi el tren en què puguin. Totes dues en ser dones i menors d'edat no tenen la potestat de poder marxar soles i sense demanar permís, estan fartes d'haver d'amagar el seu amor però és el que han de viure en una etapa on l'homosexualitat està mal vista i no admesa per la societat.

 

Aurora arriba a l'estació amb molta il·lusió però també molt preocupada pel que pot passar. Tracta de no cridar gaire l'atenció i s'acosta a allà on havien quedat. Espera durant molta estona i asseguda a la seva maleta no té cap esperança que arribi la Rita. No entén que pot haver passat però només s'imagina tragèdies que li podrien haver succeït a la Rita per no anar. No es planteja en cap moment la inexistència de l'amor per part seva perquè sap que el que han viscut ha estat real. 

 

Quan Aurora està a punt de marxar, s'aixeca i escolta una veu d'home que la crida. Es gira i es troba a un home també jovenet o de la seva mateixa edat, qui resulta ser el germà de la Rita.

 

NOI 1: Ho sento molt, Aurora. No tornarà.

 

Aurora desconsolada comença a plorar i sembla que el noi que havia llegit la seva última carta compren l'amor entre les noies, ell estima molt a la seva germana. No sabem exactament perquè no tornarà, potser l'han portat a un reformatori en conèixer la seva homosexualitat o potser ha patit un accident extern al tema i ha mort o no ha pogut assistir.

 

ESCENA 4  Interior Casa Rita. Matí.

 

Rita acaba de llegir la carta amb un fragment on diu: "El teu germà em va explicar el que t'havien fet els teus pares, vaig estar plorant desconsolada durant mesos fins que vaig trobar una foto al diari on apareixíeu tota la teva família i semblaves feliç. Mai t'he deixat d'estimar i mai t'he deixat d'escriure. Va ser un amor de debò i per sempre."

 

No para de plorar i de somriure, està molt feliç de trobar de nou aquest consol de saber que Aurora no se n'havia oblidat mai. Mai havien tractat de tornar a trobar-se, ni tan sols ara que la llibertat sexual està molt més acceptada per la societat. Entre llàgrimes li diu a la seva néta:

 

RITA: La nostra història no va acabar com ens hauria agradat, eren uns altres temps i jo no podia permetre que la meva família també li fes patir amb ella. Mai deixis que la teva llibertat es vegi cohibida per la gent. Mai. La teva felicitat i el fet de qui siguis tu ha d'anar per davant de tot.

 

La néta està fascinada de veure la felicitat i el neguit als ulls de la seva àvia i li fa un petó al front.